QUÈ ÉS L'ORIENTACIÓ
Descobreix el món a través del mapa
Tot el que cal saber per entendre, gaudir i practicar l'orientació.
el repte de trobar el camí
No guanya el més ràpid, sinó el que pren millors decisions
Una cursa dorientació és una activitat esportiva camp a través, contrarellotge i sense itinerari prefixat, on el participant ha de passar per uns controls assenyalats en un mapa en el menor temps possible i amb lajuda duna brúixola.
La lectura del mapa permet conèixer les distàncies, els desnivells i els elements més destacats del terreny per on es passarà: roques, tallats, senders, camins, rius, edificacions, rases, vegetació...
Cada corredor va tot sol. No guanya el més veloç, sinó qui pren les millors decisions per avançar amb seguretat per l'itinerari més idoni.
L'orientació és un esport per a tothom. A cada cursa hi ha circuits adaptats a tots els nivells: des de recorreguts d'iniciació per a nens i adults que s'inicien, fins a traçats complexos on la brúixola esdevé imprescindible.
Natura, estratègia i ment
Cada decisió al mapa és una decisió al terreny
Cada persona troba un circuit a mida. Una cursa d'orientació es pot gaudir com un passeig per la natura o viure com una competició atlètica intensa.
Aquest esport estimula la concentració, la presa de decisions ràpides i la imaginació. L'orientador interpreta el mapa, compara amb l'entorn i decideix com avançar. És un exercici físic i mental en plena natura.
L'essència de l'orientació és triar ruta i navegar el terreny: la precisió importa més que la velocitat.
Cal tenir en compte la vegetació, els desnivells i els obstacles, cercant l'equilibri entre eficiència i seguretat.
Encara que no s'aconsegueixi el millor temps, arribar a la meta sempre deixa una sensació d'èxit.
EQUIPAMENT
Per participar en una cursa d'orientació cal un equipament mínim:
- Roba còmoda que transpiri i no s'enganxi amb la vegetació.
- Calçat esportiu preferiblement amb sola gruixuda i gravada per no relliscar.
- Una brúixola.
- Protectors per a la part inferior de la cama o polaines.
ABANS DE COMENÇAR
Cada corredor rep:
- Un full amb una simbologia que indica la descripció dels elements que cal localitzar.
- Una targeta de control on es marcaran els controls a mesura que els vagi trobant.
Al moment de la sortida
El corredor pren el mapa on s'han assenyalat en color porpra el punt de sortida (triangle), els controls que cal visitar (cercles) i el punt d'arribada (doble cercle). El control ha d'estar situat just al centre dels cercles.
L'orientador ha de localitzar el triangle i dirigir-se cap al primer control, escollint l'itinerari més ràpid i segur. Al mapa, els controls estan enllaçats entre si amb línies porpra. Sobre el terreny, cada control es correspon amb una balisa, identificada amb un número.
En funció de la categoria en què es participi, cada orientador buscarà unes balises diferents; és a dir, tindrà una disposició i numeració de controls diferents al mapa.
LA BALISSA
La balisa és una banderola de roba en forma de prisma triangular de 30 cm de costat, on cada cara està dividida en diagonal amb els colors blanc i taronja. Es col·loca al costat de l'element del terreny que l'orientador ha de trobar, bé penjada o bé clavada a terra. Estan identificades amb el mateix número que el control que representen.
Les balises disposen d'una pinça manual que l'orientador ha de fer servir per marcar la casella corresponent a la targeta de control. Cada pinça deixa una marca diferent. En arribar a un control, es verifica el número del control i es perfora la casella corresponent de la targeta de control amb la pinça que té la balisa, i així amb tots els controls fins a arribar a la meta.
Actualment es fa servir un sistema de marcatge electrònic anomenat Sportident. En aquest cas, no es disposa de targeta, sinó d'un xip que es porta lligat al dit i que s'ha d'introduir a la base electrònica de la balisa. El xip registra el nombre de les balises visitades i el temps que s'ha trigat a arribar.
En finalitzar la carrera, es descarrega la informació del xip i s'obtenen moltes dades interessants, com ara els temps parcials, cosa que permet fer comparatives entre els corredors.
EL FULLA DE DESCRIPCIÓ DE CONTROLS
El full de descripció de controls o simbologia és la descripció exacta d'on està ubicat el control, amb detalls de com és l'element del terreny on s'ha col·locat la balisa. Pot estar inclosa al mapa o en un full a part. Conté una capçalera amb la informació següent:
a) Primera fila: categoria en què participa l'orientador.
b) Segona fila: número del circuit, longitud del recorregut i desnivell.
c) Tantes files com balises: a cada fila hi ha la descripció d'una balisa ia cada columna diferents detalls que permetran trobar-la.
- Columna a: Número de la balisa (en aquest cas, el cinquè control).
- Columna b: Codi de la balisa que apareix al costat de la banderola (el 55).
- Columna c: Quin de diversos elements semblants (el més a l'est).
- Columna d: Element on està la balisa (una depressió).
- Columna e: Aparença de l'element (profunda).
- Columna f: dimensions de l'element.
- Columna g: Localització de la balisa respecte de l'element.
- Columna h: Una altra informació.
d) L'última fila indica la distància entre l'última balisa i l'arribada. A més a més, si hi ha una línia discontínua, indica que aquest recorregut està abalisat.
LA TARGETA DE CONTROL
La targeta de control serveix per demostrar que l'orientador ha passat pels elements indicats, perforant les caselles corresponents a cada balisa. Normalment es reserven dos espais o més (caselles A, B i C) per marcar en cas d'error en alguna casella.
També serveix com a identificació de l'orientador, on consten el nom i els cognoms, l'hora de sortida, la categoria, el club al qual pertany i, en finalitzar la cursa, l'hora d'arribada i el temps emprat. Normalment, la targeta de control s'exposa públicament juntament amb les altres en acabar la competició, en ordre creixent segons el temps aconseguit per cada orientador.
La brúixola adequada per practicar l'orientació té els llimbs plens d'un fluid que esmorteeix les vibracions de l'agulla imantada, fent que s'estabilitzi ràpidament i sigui possible una lectura precisa fins i tot corrent.
No obstant això, la brúixola no és completament necessària per completar una cursa. Sovint el mapa proporciona suficients elements de referència per trobar els controls.
Hi ha diferents tipus de brúixola: les de base, les de dit i també les de canell per a orientació amb bicicleta (BTT-O).
Per seguir un rumb d‟una balisa a una altra, l‟orientador ha de:
- Orienteu el mapa al nord segons l'agulla magnètica de la brúixola, girant-lo fins que les línies del nord coincideixin amb el nord que marca la brúixola.
- Col·locar el cantell de la brúixola paral·lel a la línia de connexió entre la balisa on s'està i la següent. El rumb a seguir és el que marca aquest cant.
ELS MAPES
Els mapes són l'element més important de les curses d'orientació. Estan fets específicament per a aquest esport, reproduint a escala reduïda el lloc on es practicarà. Permeten conèixer distàncies i desnivells i són molt detallats: apareixen roques, tallats, línies elèctriques, senders, camins, diferents tipus de vegetació, tàlvegs, rases i forats. Solen anar acompanyats d'una llegenda que indica de manera resumida la simbologia utilitzada per representar aquests elements.
Per representar amb precisió tots els elements del terreny, els mapes estan dibuixats en cinc colors a escala preferentment 1:15.000 o 1:10.000 (1 cm = 100 metres).
El significat de cada color és el següent:
- Negre: defineix elements:
- De tipus rocós: tallats, marges de roca, roques, pedres grosses, etc.
- Lineals: camins, senders, línies elèctriques, etc.
- Construïts per lésser humà: ruïnes, construccions, etc.
- Marró: indica les formes del terreny com a corbes de nivell, petites depressions, monticles o turons, torrenteres i barrancs, talussos, etc. L'equidistància de les corbes de nivell normalment és de 5 m.
- Blau: es fa servir per indicar elements relacionats amb l'aigua com llacs, pantans, rierols, fonts, forats d'aigua, rius, etc. Una línia negra al voltant d‟un element d‟aigua indica que no es pot creuar en condicions meteorològiques normals.
- Groc: representa camps o zones obertes sense massa forestal.
- Verd: indica vegetació que alenteix el pas de lorientador. Com més fosc el verd, menor penetrabilitat de làrea.
- Blanc: representa bosc, sense o amb poca vegetació herbàcia i arbustiva que impedeixi córrer a través seu. Si alguna part del bosc és inaccessible, no apareixerà en blanc.
- Porpra o vermell: es fan servir per marcar el circuit definit per l'organització: la sortida, l'arribada, els cercles que representen les balises, les línies que les uneixen, etc. També es fan servir per determinar zones d'exclusió per diverses raons.
Una característica molt particular i específica dels mapes d'orientació són les línies o fletxes orientades al nord (també anomenades meridians). Aquestes es dibuixen en blau o negre, segons el mapa, de forma paral·lela i orientades de sud a nord magnètic, espaiades cada 500 metres a escala del mapa.
Les balises estan marcades al mapa amb un cercle, el punt central del qual és el lloc exacte on es troba la balisa a trobar.
